12 de juliol 2015

Del Mediterrani al Cantàbric en BTT creuant el Pirineus

Tot comença un parell de mesos abans quan el Félix em proposa fer la Transpirenaica en BTT,
començant en Llançà (Girona) i acabant en Hondarribia (Guipúscoa).

Siiii un nou repte, feia temps que no tocava la bici, l'últim viatge va ser en moto, i vaig pensar ummm unes vacances low cost, total la bici no s'ha de posar benzina...

Haig de confessar que m'he en recordat molt d'aquestes paraules durant els 14 dies que ha durat aquest viatge, he descobert una altre forma de viatjar, mes propera, mes pausada i físicament molt exigent, però com tot el que exigeix esforç i sacrifici la recompensa es molt mes anhelada.



Algunes modificacions a les bicis per carregar entre els 12 i 15 kg que portem, tenda, sacs de dormir, fogonet, mengar, roba, buffff cada gram pesa, i daixò ens vàrem donar compte molt aviat, desprès de carregar com burros els primers quatre dies, retallem la quarta etapa per carretera per anar directes a Gósol, (Camp Base). Dia de descans i de replantejament, decidim reduir al màxim el pes a carregar, fora gopro's, carregadors, llibres, la meitat de la roba....

Dia 6 - 25 de Juny:
Gósol - La Pobla de Segur (Collegats). 114km. +2.160m. -2.964m.
Després de un merescut dia de descans al campament base de Gósol, avui em sortit molt dora (6:15a.m.) descansats, amb les piles carregades, amb menys pes i posta a punt de les bicis.
Etapa llarga i dura, 13 hores de ruta de les quals 9 hores 30 rodant, 114 km i 5.000m. de desnivell acumulat, hem quedat molts satisfets, però també molt cansats.
Ha sigut una etapa espectacular, mes del 50% per pistes sense asfaltar i la resta per carreteres perdudes del alt pirineu, una canya !!!!!

Dia 7 - 26 de Juny:
La Pobla de Segur (Collegats) - El Pont de Suert (Alta Ribagorça) 48km. +970m -586m.
Després de la dura jornada d'ahir, teòricament avui tocava algo mes light, així que sortim a prop de les 9 del matí direcció Bonansa (Huesca). Noto les cames mooolt cansades d'ahir i ens costa horrors fer el ports de Perves i Viu, avui ha fet una calor extrema, de ben segur que hem superat els 30 graus i ni un sol núvol, així que encara la etapa d'avui ha sigut mes curta, no ha sigut gens fàcil.
Un bon regal de cumpleanys !!!! jejejeje


Dia 8 - 27 de Juny
El Pont de Suert (Alta Ribagorça) - Campo (Huesca). 54km. +1.209m. -1.509m.
Ja hem sortit del Pirineu Català i les muntanyes d'Aragó ens han donat la benvinguda amb uns paisatges impressionants i una pista dura dura dura, molt pedregosa, fortes baixades i una onada de calor que ens ha fet suar de valent. Decidim quedar-nos a Campo en una zona d'acampada lliure algo "destrangis" a la vora del riu Esera, la forta calor i el cansament no ens deixa continuar.

Escurcem la etapa al km 54 dels 70 que teniem prevists.

Dia 9 - 28 de Juny
Campo (Huesca) - Nerin. 59km. +1.845m. -1.354m.
Gairebé 2.000 metres positius en menys de 60 km. Espectacular i dura etapa, en especial la part del cañon de Añisclo i un pujada final a Nerin amb rampes de mes del 10%. Una bona recompensa el Hotel Palazios on vàrem passar la nit.


Dia 10 - 29 de Juny
Nerin - Jaca. 76km. +951m. -1.413m.
Etapa 100% carretera, fins a Fiscal per comarcal i partir de aquí per la N-260 i 330 molta calor amb temparatures de fins a 36 graus i petita averia mecànica en una de les bicis.

Dia 11 - 30 de Juny
Jaca - Zuriza. 78km. +1.661m. -1.332m.
Una etapa durisima, 12,5 hores del es quals mes de 8 en moviment, per fer 78 km. amb una calor i un sol que no ens deixava ni respirar. Per rematar un descens de uns 4 o 5 kilòmetres per el GR-15 impossible de ciclar, estret, extremadament pedregos, amb arbres caiguts, un infern de dia.

Dia 12 - 1 de Juliol
Zuriza - Roncesvalles 90km. +1.599m. -1.882m.

Després del infern d'etapa del dia anterior, avui Navarra ens ha fet un regal espectacular, encara que el dia era molt solejat com els anteriors i la calor no ha afluixat, els boscos de Navarra, en especial El Bosque de Irati, ens ha enamorat i ens ha donat una mica de treva per rodar uns quants kilometres mes a la ombra dels seus arbres.
I love you Navarra !!!!!!
Aixó si 14 hores de etapa, bonica, pero dura dura.... ahh !!! i amb punxada inclosa.

Dia 13 - 2 de Juliol
Roncesvalles - Etxalar. 70km. -1.540m. -2.392m.

Penúltima Etapa, desconeixem de on treiem les forces però aquí estem, rampes de mes del 20% estan com una cabra aquests navarros. El dia ha començat mig ennuvolat fins que ha començat a ploure, una pluja fina però constant que ens ha acompanyat la ultima mitja jornada, trams de GR11 combinats amb carreteretes estretes perdudes del Pirineu de Navarra, la arribada a Etxalar impressionant, la amabilitat de la gent, hem trobat un "Alberg" que ens han llogat una casa sencera per 35 euros, i el sopar, mare de deu !!! 20€ un menu que podien menjar 4 o 6 !!!!
Ja només ens separan 40 km. fins al Cantàbric, encara no m'ho crec.

Dia 14 - 3 de Juliol
Etxalar - Hondarribia. 44km. +785m. -868m.
Últim dia, última etapa, el final de un viatge, d'una nova aventura d'un sac ple d'experiències. L'arribada es un pel agredolça, entre el tràfic i el fet de donar un parell de voltes perduts per Hendaya, la forta calor rebotada en l'asfalt fa que desitgem amb totes les ganes d'arribar al mar, desprès de 14 dies creuant el Pirineu, esgotats, però immensament satisfets i orgullosos d'haver completat una fita més.

Gràcies !!!



02 de novembre 2014

Nordkapp 2014 - 71° 10′ 21″ N


Viatge en moto Andorra - NordKapp - Andorra, en ruta per Escandinàvia.
Al final per temes laborals vaig avançar una setmana l'inici del viatge, crec que aquest fet va ser l'inici del meu "lucky trip" i menys mal, ja que 1 setmana després, crec que hagués sigut molt mes complicat per les condicions meteorològiques, així que el Dimarts 30 de setembre comença el que seria fins el moment la millor aventura-viatge en moto que he fet mai.








Després de petites reparacions i preparacions de la moto fetes Dilluns a ultima hora, dimarts a les 9:30 del matí hem trobo, una mica incrèdul, a sobra la moto direcció Paris (França), amb casi 900 km de intensa pluja i 11 hores d'autovies franceses em planto a la Rue Viala molt a prop de la La Tour Eiffel, a casa d'un bon amic. José no està, però els seus 2 fills, Álvaro i Júlia em donen de sopar i per dormir la primera nit de viatge. Per desgracia no coincideixo amb José per temes de feines, però ja acordem que a la tornada segur que coincidim.

Dia 2, Dimecres 1 d'octubre 
Paris - Bremen 800 km. 
Surto molt dora de Paris, una mica abans de les 8 ja estic rodant, passo molt fugaçment Bèlgica i a mig matí ja estic en les bojes autovies Alemanyes, em sento molt petit, els cotxes avançant-me a mes de 200 km/h, estan com cabres aquest alemanys. Veure un cotxe de gama alta a mes de 200 km/h encara, però quan veus una furgo, amb els seus anyets com fa esforços per avançar-te pel carril del mig quan tu ja vas a 160 km/h per el carril de mes a la dreta, això si que em ratllava una mica mes.... però bueno. Un dia aburrit, on com anècdota vaig perdre tots els cargols del portàtil de les vibracions constants a la moto durant tantes hores seguides. Altres 800 km. a la saca i sobre les 6 de la tarda estic a Bremen, Alemanya, Camping am Stadtwaldsee, primera nit de camping.


Dia 3, Dijous 2 d'octubre, 
Bremen - Helsingborg, 680 km. 
A10 Germany. Amb pocs kilometres deixo Alemanya, entro a Dinamarca, paro a mengar algo en una area de servei de les autopistes de Dinamarca i conec uns Danesos algo hippies, els explico el viatge que estic fent i em desitgen bona sort i em fan un regal de benvinguda :-D
Welcome to Denmark !!!!!!
En el segón ferry que ja me deixa a Suècia conec al "típic" suec mega-ros, pero que el seu pare es de Extremadura i el seu accent al parlar un castellà totalment extremeny em descol·loca una mica, em recomana un camping a Helsingborg i li faig cas, així que escurço uns kilometres la jornada del dia al fer-li cas.
despres de mes de 2.300 km. en 3 dies, 2 ferris i molta aigua per fi a Escandinavia
Helsingborg, Suècia


Dia 4, Divendres 3 d'Octubre. 
Helsingborg a  Estocolm, 560 km. 
Estocolm es una gran urbe, s'ha de pagar peatge per entrar al centre amb coche cosa que no em venia de gust fer, després de perdrem un parell de cops per barris perifèrics i saltar-me diferents prohibicions al pasar entre les valles de carrers tancats :-p arribo a un camping peculiar i molt econòmic, no tinc temps de visitar Estocolm, haig de obrir el portàtil i solucionar uns temes de feina... argggg, dia gris.

Dia 5 Dissabte,  4 d'Octubre. 
Estocolm - Sundsvall, 400km. 
Bones vibracions em dona Suècia, avui tinc pocs kilòmetres per fer així que apago l'únic gps que em queda desprès de sortir de Estocolm i em deixo perdre per carreteres i camins secundaris direcció Sundsvall.

Un tros de video del dia, ja començen les carreteres solitaries per paratges impresionats.
5 dies de ruta uns 3.000 km. des de que vaig sortir d'Andorra, si tot va be d'aquí 2 dies arribo a Nordkapp
 Primera nit de couchsurfing, Hendri i Karina m'acullen amb una gran hospitalitat i em deixen dormir al mengador de casa. Gràcies nois !!!!

Dia 6, Diumenge 5 d'Octubre. 
Sundsvall - Gällivare, 760 km. 
Segueixo al nord pujant per tota la costa interior de Suècia, bones carreteres i bona temperatura gairabé tot el dia fins que arribo a Töre que haig de començar anar cap a l'interior. L'efecte del mar es nota, ja començo a veure els primers cartells anunciant el cercle polar àrtic, la temperatura baixa per sota dels 10º positius, començo a notar que m'apropo al meu destí.
Sopant amb uns amics suecs del couchsurfing que m'han deixat dormir a casa seva. 
Thanks Alex !!!!! smuack !!!!!



Dia 7, Dilluns 6 d'octubre. 
Gällivare - Nordkapp, 800 km. 
Sobre les 19 hores del vespres arribava al considerat el punt mes septentrional d'Europa, Cap Nord o Nordkapp en Noruec, ubicat a la illa de Magerøya al nord de Noruega.
No puc dir els kilòmetres exactament que porto, ja miraré de calcular-los, ja que me perdut un parell de vegades i un altre parell a propòsit jijijiji
La d'ahir va ser una jornada realment dura, porto 2 dies amb problemes d'alimentació als GPS i no els puc fer servir. 
Be el Garmin ja va morir el primer dia en el trajecte de Andorra a Paris per culpa de la forta pluja durant tot el dia, així que caput el meu estimat Garmin i sense track al Wikiloc, quina putada !!!!! Els 2 smartphones que porto amb el tomtom d'Europa es poleixen la bateria en 2 hores si no els alimento, doncs crec que per les vibracions de tantes hores, (Sobretot el dia de Alemania) que a 160 km/m la moto vibra molt mes durant tantes hores per aquelles eternes autopistes s'ha pelat algun cable que alimenta els USB de la moto i fa mal contacte.  Vaig sortir de Sundsvall, Suècia a les 7:00 del matí a una temperatura de 7 graus positius, cosa que no es normal per aquestes dates segons la gent dallà, hauria de fer molt mes fred, així que quan la gent amb la que he quedat per Couchsurfing em veuen arribar en moto em diuen que soc un Lucky man !!!! and bit crazy,,,,  :-p
Total que Dilluns desprès de 800 km. aprox. durant 12 hores, amb un temperatura que oscil·lava entre els 5,5 - 12 graus positius, arribo a Nordkapp, suposo que el cansament i les ganes d'arribar no em van fer pensar gaire, total, que arribo al poble Honningsvag (l'últim poble al nord) i veig un cartell que posa Nordkapp 36 km. i dic, aquí es on tinc que anar jo, ja feia un parell d'hores que conduïa fosc per unes carreteres arrel de costa impressionants, un túnel de 7 km per sota el mar es el que connecta la illa de  Magerøya amb la península.

Començo a enfilar la carretera direcció Nordkapp, la foscor es total, el vent del àrtic comença a bufar amb tant violència que em vec plegant la moto en direcció contraria al vent sense poder superar els 20 km/h. En un canvi de rasant apareix del no res la boira mes densa que he vist mai, em donava la sensació que la boira entrava dins del casc i no em deixava respirar, reconec que en aquell moment vaig sentir una mica d'angoixa, tenia la total sensació que em dirigia a la fi del mon.
Arribo al final de la carretera de Nordkapp i em trobo un complex turístic tot tancat, a les fosques, només tinc les llums de la moto i amb la intensa boira gairebé no veig res, el vent continua bufant fortament i cada cop es mes fred, miro el termòmetre de la moto i ja marca 3.5 graus positius. 
Baixo de la moto i trec el mòbil per trucar a Michael, un guia local de Nordkapp que s'ha oferit a allotjar-me a la casa dels guies, però.... putadón !!!! els 2 mòbils estan k.o., sense bateria, em trobo perdut, aqui no viu ningú, tot es molt fosc, no veig absolutament res, el vent bufa i bufa i la boira es cada cop mes densa... No paro la moto per tenir llum, desfaig el petate, trec el portàtil i bingo, aquest si te bateria, connecto el mòbil al portàtil i espero impacient que es carregi una mica per poder trucar a Michael, per fi sona i sento la veu de Michael, joder que content estic, mes igual que em digui que me passat de llarg, ja no ve de una hora mes conduint, només son 30 km. fins a Honningsvag de nou, però trigo mes d'una hora en fer-los per culpa del vent i la boira.  bufff una odisea, quan veig les llums del poble al final de la carretera començo a relaxar-me, paro en la benzinera de l'entrada del poble, paro la moto i me la quedo mirant fins que apareix Michael que em porta a la casa dels guies, buaaaaa ara si he arribat.
Crec que aquesta nit passada ha sigut una de les nits mes màgiques que he viscut. 
El índex per veure Northern Lights (aurores boreals) es de 3 sobre 9, desprès de sopar amb Michael, ell prepara una truita amb carn de ren (Reno) jo trec de la moto els 3 últims breaks de vi que em queden , petem la xerrada i sortim fora a fer un piti, de la casa surt una altre guia, Verònica, es alemanya però viu a suècia i treballa la temporada aquí, es una gran fotògrafa i una especialista en les Northern Lights. Quan li dic a Verònica que mai he vista una aurora boreal en directe em diu que potser estic de sort, i efectivament, el cel ens regala un espectacle únic, grans formes i dibuixos en el firmament d'un color verdós metàl·lic que es desplaçant lentament però constant, altre cop em sento un lucky man !!!!! L'index de previsió no era massa alt, peró encara així he tingut molta sort, Verònica i Michael em feliciten i jo no puc de deixar de mirar el cel.

Agafem del carrer uns coixins d'uns sofàs que han llençat, ens estirem a terra, la temperatura no deu superar el 0 graus, i ens estem fins passades les 12 la nit, prenent cerveses, xerrant, rient i explicant histories. Em sento feliç, volia fer alguna foto, peró ni tan sols la càmera li queda bateria, Verònica me les passarà per mail, no m'aguessin sortit millor a mi segur. Son de postal. Així que em dedico a saborejar cada instant i viure el moment. Tan punt entrem a casa, truca'n a la porta, es la jefa de Michael i propietària de la casa on haig de pasar la nit, ens presenten i ens conviden a casa d'una altre amiga de la jefa, que es veu que es algú important del poble, alcalde o similar, la casa d'aquesta dona es impressionant, sembla un museu, el seu avi era mariner i te tot ple de objectes de època i coses extravagants de xina i dels viatges del seu avi mariner, es una canya...
Gracias Mikel, nos vemos por el mundo ;-)
Quan s'assabenta la dona de on soc i de on vinc diu: això s'ha de celebrar i treu una ampolla de rioja Reserva !!!!! marques de arienzo crec que era.... aquí pot valdre aquesta ampolla mes de 200€, un paquet de tabac de liar costa 35€ al canvi.
En fi, que ens donen les 4 del matí, escoltant musica, xerrant (el que em permet el meu anglès...) i bevent vi, que després del Rioja va caure un altre de blanc jijijijij Encara que porto 3 nits seguides dormint sota sostre a casa de surfers, avui ha sigut amb diferencia la millor nit que he dormit, silenci total, una habitació sencera per mi, un llit enorme !!!!!!! i la tranquil·litat que el dia següent no haig de matinar ni agafar la moto. Serà el meu primer dia Km. 0 després de 7 dies seguits conduint.
La meitat del meu viatge, del meu objectiu de la meva il·lusió s'ha complert, demà començo la tornada, ja m'han advertit diferents persones que vagi en compte, que la diferencia de temperatura amb l'interior pot arribar a ser de 15 o 20 graus menys, ja que Nordkapp està termoregulat per la corrent del golf i per la tundra del interior el clima es molt mes fred. Pero... jo soc a lucky man !!!!!!
Nordkapp - 71º 10' 21" N


Dia 9, Dimecres 8 octubre 
Nordkapp - Vollan Gjestestue, 560 km.
Primer hotel després de 9 dies de ruta, avui 500km. potser ha sigut el 2on dia mes dur de tots temp. màxima de 5º i mínima de -1, ha plogut a nevat i ha ventat, full equip !!!!  — a Vollan Gjestestue.


Dia 10, Dijous 9 octubre 
Vollan Gjestestue - Fauske, 426 km.
bye bye Norway, em sap greu pero haig de deixar de baixar per la costa de Noruega, es llaaaarg molt llarg, avui 426 km. en 9 hores, temp. max de +3 minima de - 4,5, gel, multa de 4900 NOK, tot es car, molt car, salto a suecia, al menys allà les autopistes son gratix i el limit es de 120 km, espero fer mes km per dia, que sino arribo tard a la feina — a Fauske, Norway.





Dia 11, Divendres 10 octubre  
Fauske - Grong, 462 km.
doncs noruega no em deixa marxar, avui he intentat creuar a suecia i el gel i temps de -5 han dit on vas cirerer, així que mitja volta, a desfer 150km i continuar per la costa de noruega avui me apropat a casa nomes 450 km en 10 hores de moto arrrrgggggg — a Grong.





Dia 12, Dissabte 11 octubre 
Grong - Arvika (Sweeden), 726 km.
Avui si he arribat a Suècia 726km. 11 hores de moto, ja he deixat enrrere les temperatures gèlides, la neu i el gel, les carreteres eternes que no es pot passar de 80 i si ho fas surt un "politi" del mig del bosc amb un radar a la ma per clavar-tela ven a dins, estic fora del cercle àrtic i es nota, 11 graus ara mateix a l'exterior, quin luxe !!!!!! Demà rumb a Alemanya a travessant prèviament Dinamarca de dalt a baix. He tingut una visió la pròxima vegada que torni serà amb sidecar i rodes de claus però a ple hivern per veure el sol de mitja nit  Auf Wiedersehen!  — a Arvika, Sweden.



Dia 13, Diumenge 12 octubre 

Arvika - Helsingborg, 460 km. 




Dia 14 Dilluns, 13 octubre 
Helsingborg - Bremen (Germany), 680 km. 

Fa 14 dies em trobava en aquest mateix camping, mateix lloc, pero amb uns 10.000 km i moltes vivències menys, ahir vaig fer el mateix abans de sortir de Suècia vaig fer nit al mateix campint, mateixa parcel.la on havia estat de pujada, 2 ferris, he creuat Dinamarca i he tornat a les bojes autopistes alemanes, em separen 1600 km fins a casa i tinc la sensació que ja estic al costat, demà a sopar amb José a Paris 800km ho impedeixen, i passat si tot va be i la cadena la moto aguanta 800 km després ja estaré a canillo !!!!! — a Bremen, Germany.

Dia 15, Dimarts 14 octubre
Bremen - Paris (France), 790 km.
He tingut que  tensar 2 cops la cadena, primer al sortir de Bremen en un taller de camions i desprès a Bèlgica, està a les ultimes, fa un soroll molt lleig la transmissió, creuem els dits que aguanti fins a Andorra, moltes hores de conducció suau, no passo de 110 durant moltes hores, estic molt cansat arribo a Paris passades les 9 de la nit, estic desfet.

Dia 16, Dimecres 15 octubre
Paris - Canillo, 850 km.
Esmorzar amb José a les 9 del matí en una típica cafeteria parisenca, em carrega les piles, José està ple de energia, 850km i estaré a casa, tot autopista es fa llarg i penós tant per mi com per la moto, ho noto, la cadena fa pena, ja no puc tensar-la mes, no puc corre, cada cop que accelero fa un soroll de mil dimonis, confio en la meva maquina que em torni fins a casa de nou, es l'ultim dia de ruta. A l'alçada de Foix veig per primera vegada desprès de 16 dies els Pirineus de nou, em serveixen de referència per agafar les diferents desviacions de l'autopista, fa hores que estic sense bateria al gps. M'encanta la visió que tinc en aquest ultims 200 km. tinc el sabor de torna a casa, acostant-me als Pirineus. Al Pas de la Casa la temperatura baixa fins els 3 positius, faig el port de valira solitari i a les fosques i a les 9 de la nit em trobo al bar de sempre a Canillo fent una birrilla de celebració amb els amics. Objectiu complert. Satisfet, content, extenuat, meravellat,cansat, relaxat, apassionat i mes viu que mai.

El viatge en xifres:
Paisos: 8
Total kilòmetres: 9.850 km.
Total de dies 16
Total de nits 15
Total de nits camping: 5
Total nits couchsurfing: 6
Total nits Hotel: 4
Total de nits veien aurores boreals: 1
Dies conduint: 15
Temperatura mínima: -5.5º
Temperatura màxima: 19º
Total Peatges: 56,70 € 
Total Ferris: 145,85 € 
Total Benzina: 665,85 € 
Total Allotjament: 705,09 € 
Total mengar: 143,49 € 
Total Euros: 1.716,98 € 

07 d’octubre 2014

Nord Nord Nord !!!!!

Ahir dia 7 d'octubre sobre les 19 hores del vespres arribava al considerat el punt mes septentrional d'Europa, Cap Nord o Nordkapp en Noruec, ubicat a la illa de Magerøya al nord de Noruega.

No puc dir els kilòmetres exactament que porto, ja miraré de calcular-los, ja que me perdut un parell de vegades i un altre parell a propòsit jijijiji

La d'ahir va ser una jornada realment dura, porto 2 dies amb problemes d'alimentació als GPS i no els puc fer servir. 
Be el Garmin ja va morir el dimarts en el trajecte de Andorra a Paris per culpa de la forta pluja durant tot el dia, així que caput el meu estimat Garmin i sense track al Wikiloc, quina putada !!!!!

Els 2 smartphones que porto amb el tomtom d'Europa es poleixen la bateria en 2 hores si no els alimento, doncs crec que per les vibracions de tantes hores, (Sobretot el dia de Alemania) que a 160 km/m la moto vibra molt mes durant tantes hores per aquelles eternes autopistes s'ha pelat algun cable que alimenta els USB de la moto i fa mal contacte. Avui desmuntaré els plàstics i intentaré buscar el culpable.
Una altre curiositat es que he perdut TOTS els cargols del portàtil, s'han desenroscat tooots, dedueixo també per culpa de les vibracions, i aixó que el portàtil va dins del petate a sobre del seient del paquet ben tou.

El Dilluns 6 d'octubre vaig sortir de Sundsvall, Suècia a les 7:00 del matí a una temperatura de 7 graus positius, cosa que no es normal per aquestes dates segons la gent dallà, hauria de fer molt mes fred, així que quan la gent amb la que he quedat per Couchsurfing em veuen arribar en moto em diuen que soc un Lucky man !!!! and bit crazy,,,,  :-p



Total que Dilluns desprès de 800 km. aprox. durant 12 hores, amb un temperatura que oscil·lava entre els 5,5 - 12 graus positius, arribo a Nordkapp, suposo que el cansament i les ganes d'arribar no em van fer pensar gaire, total, que arribo al poble Honningsvag (l'últim poble al nord) i veig un cartell que posa Nordkapp 36 km. i dic, aquí es on tinc que anar jo, ja feia un parell d'hores que conduïa fosc per unes carreteres arrel de costa impressionants, un túnel de 7 km per sota el mar es el que connecta la illa de  Magerøya amb la península.
Començo a enfilar la carretera direcció Nordkapp, la foscor es total, el vent del àrtic comença a bufar amb tant violència que em vec plegant la moto en direcció contraria al vent sense poder superar els 20 km/h.
En un canvi de rasant apareix del no res la boira mes densa que he vist mai, em donava la sensació que la boira entrava dins del casc i no em deixava respirar, reconec que en aquell moment vaig sentir una mica d'angoixa, tenia la total sensació que em dirigia a la fi del mon.

Arribo al final de la carretera de Nordkapp i em trobo un complex turístic tot tancat, a les fosques, només tinc les llums de la moto i amb la intensa boira gairebé no veig res, el vent continua bufant fortament i cada cop es mes fred, miro el termòmetre de la moto i ja marca 3.5 graus positius. 

Baixo de la moto i trec el mòbil per trucar a Michael, un guia local de Nordkapp que s'ha oferit a allotjar-me a la casa dels guies, però.... putadón !!!! els 2 mòbils estan k.o., sense bateria, em trobo perdut, aqui no viu ningú, tot es molt fosc, no veig absolutament res, el vent bufa i bufa i la boira es cada cop mes densa... No paro la moto per tenir llum, desfaig el petate, trec el portàtil i bingo, aquest si te bateria, connecto el mòbil al portàtil i espero impacient que es carregi una mica per poder trucar a Michael, per fi sona i sento la veu de Michael, joder que content estic, mes igual que em digui que me passat de llarg, ja no ve de una hora mes conduint, només son 30 km. fins a Honningsvag de nou, però trigo mes d'una hora en fer-los per culpa del vent i la boira.  bufff una odisea, quan veig les llums del poble al final de la carretera començo a relaxar-me, paro en la benzinera de l'entrada del poble, paro la moto i me la quedo mirant fins que apareix Michael que em porta a la casa dels guies, buaaaaa ara si he arribat.

Crec que aquesta nit passada ha sigut una de les nits mes màgiques que he viscut. El índex per veure Northern Lights (aurores boreals) es de 3 sobre 9, desprès de sopar amb Michael, ell prepara una truita amb carn de ren (Reno) jo trec de la moto els 3 últims breaks de vi que em queden , petem la xerrada i sortim fora a fer un piti, de la casa surt una altre guia, Verònica, es alemanya però viu a suècia i treballa la temporada aquí, es una gran fotògrafa i una especialista en les Northern Lights. Quan li dic a Verònica que mai he vista una aurora boreal en directe em diu que potser estic de sort, i efectivament, el cel ens regala un espectacle únic, grans formes i dibuixos en el firmament d'un color verdós metàl·lic que es desplaçant lentament però constant, altre cop em sento un lucky man !!!!!
L'index de previsió no era massa alt, peró encara així he tingut molta sort, Verònica i Michael em feliciten i jo no puc de deixar de mirar el cel.


Agafem del carrer uns coixins d'uns sofàs que han llençat, ens estirem a terra, la temperatura no deu superar el 0 graus, i ens estem fins passades les 12 la nit, prenent cerveses, xerrant, rient i explicant histories.

Em sento feliç, volia fer alguna foto, peró ni tan sols la càmera li queda bateria, Verònica me les passarà per mail, no m'aguessin sortit millor a mi segur. Son de postal. Així que em dedico a saborejar cada instant i viure el moment.

Tan punt entrem a casa, truca'n a la porta, es la jefa de Michael i propietària de la casa on haig de pasar la nit, ens presenten i ens conviden a casa d'una altre amiga de la jefa, que es veu que es algú important del poble, alcalde o similar, la casa d'aquesta dona es impressionant, sembla un museu, el seu avi era mariner i te tot ple de objectes de època i coses extravagants de xina i dels viatges del sue avi mariner, es una canya...

Quan s'assabenta la dona de on soc i de on vinc diu: això s'ha de celebrar i treu una ampolla de rioja Reserva !!!!! marques de arienzo crec que era.... aquí pot valdre aquesta ampolla mes de 200€, un paquet de tabac de liar costa 35€ al canvi.

En fi, que ens donen les 4 del matí, escoltant musica, xerrant (el que em permet el meu anglès...) i bevent vi, que després del Rioja va caure un altre de blanc jijijijij

Encara que porto 3 nits seguides dormint sota sostre a casa de surfers, avui ha sigut amb diferencia la millor nit que he dormit, silenci total, una habitació sencera per mi, un llit enorme !!!!!!! i la tranquil·litat que el dia següent no haig de matinar ni agafar la moto. Serà el meu primer dia Km. 0 després de 7 dies seguits conduint.

La meitat del meu viatge, del meu objectiu de la meva il·lusió s'ha complert, demà començo la tornada, ja m'han advertit diferents persones que vagi en compte, que la diferencia de temperatura amb l'interior pot arribar a ser de 15 o 20 graus menys, ja que Nordkapp està termoregulat per la corrent del golf i per la tundra del interior el clima es molt mes fred.
Pero... jo soc a lucky man !!!!!!

Fins aviat,
Bye nå