CRESTA DEL PEDRAFORCA
Primer intent
Albert Milià i Xavier Milià.
7:30 a.m, el dia clareja serè i amb bona tempreratura a Gòsol, tot i la lleu amenaça d'alguns núvols passatgers que taquen el cel del berguedà. Una bona taça de café ens torna a la vida just abans de preparar el material necessari, grampons, piolets, arnes, casc, una corda de 60m. , un joc de tascons, unes cuantes cintes planes i mosquetons, i l'ancla que ens ha deixat el Pep "por si aca", per a fer front a un nou repte: la cresta del Pedraforca, composta pel Pic de Cabirols, el Gat, el Calderer i el Pollegó Superior (cim del Pedrafroca).
Deixem el cotxe al mirador de Gresolet a les 9:30, hora en què fem les primeres passes que ens condueixen al refugi Lluís Estassen (15min.).
La neu és toba i humida, però no massa abundosa de moment. Trenquem a l'esquerra per agafar el suau sender que serpenteja fins arribar a la Tartera (40 minuts), tot i que a mig camí fem una petita pausa per a treure'ns l'abric i posar-nos les polaines. A la tartera, la neu amaga les pedres enmunyadisses i el fred vent trenca el silenci amb fortes ràfagues que no avisen.
A uns 20 minuts pujant per la tartera, ens desviem a la dreta per tal d'iniciar un tram que , no exempte de perill, ens ha de fer arribar al Pic de Cabirols a través d'una grimpada de no gaire dificultat. Pà, fuet, bull blanc amb llengua i cantimplora, el descans merescut, les rialles pleneres, l'aire net, el perfil cautivador de la serra ... en moments així, què més se li pot demanar a la vida?... doncs una allau, espectacular, a la banda oposada del Calderer.
Però de tant gaudir, i ja recuperats de l'ensurt de l'esllebiscada, acabem per enfilarnos pel camí incorrecte i, després d'uns 45 minuts de grimpada, la vertical de la roca ens obliga a muntar una vía amb cert grau de dificultat tècnica. Jo m'encarrego de fer el primer intent, però em supera i cedeixo el torn al meu germà. Mentre l'asseguro, l'Albert avança uns quants metres més enllà però, tot i dur a terme un esforç admirable, la superfície del tram esdevé molt llisa i quasi sense adherència. Arriba el moment de replantejar-se la situació.
Decidim tornar enrera amb certa sensació de desànim, però així són les coses. És una retirada responsable. A la muntanya, de vegades s'ha de saber encaixar la derrota. I ho fem. Descendim poc a poc, sense pressa, fins arribar a un arbre el qual farem servir per a muntar un ràpel doble de baixada. Així, d'arbre en arbre triguem poc a tornar a trapitjar la tartera.
 |
| 20 de Març 2010 1er Intent Cresta del Pedraforca |
