29 de març 2013

Raquetada Pic de l'Estany Mort (2.746m.) - Vall de Ransol

Ens trobem a les 8:30 a Canillo per llogar les raquetes que ens falten, la idea inicial era de fer el Pic de la
Serrera (2.912m.) desde la Vall de Ransol. Així que deixem els cotxes gairebé al final de la pista asfaltada que surt desde Ransol, on la gran quantitat de neu no ens deixa continuar. 
Tal com baixem del cotxe ja ens calcem les raquetes,  el tou de neu que hi ha es impressionant i una mica abans de les 10 del matí ja estem en marxa. 

Anem seguin el riu dels Meners que està totalment soterrat sota la neu i al arribar a l'alçada de la Font dels Clots de la Llosa uns gruixuts núvols amenaçadors fan acte de presencia i la Collada dels Meners ni la veiem, tan sols portem una hora de marxa i tal com girem el cap en direcció la Coma de Ransol veiem que el cel està totalment clar i visualitzem clarament la Pala de Jan i el Mil Menut, així que en un acte de responsabilitat decidim fer un canvi de plans de ultima hora i tirem direcció el Pic de Mil Menut.

A les 12 del mig dia en trobem al peu del Bony de la Pala de Jan, fem un mos, i continuem la marxa, una ascensió constant per les pales de neu ven carregades, la boira fa acte de presencia i cada cop la visibilitat es pitjor, arribem al Pic de l'Estany Mort que serien dos quarts de dos, algunes clarianes ens regalen unes vistes espectaculars, però duran uns pocs segons, la boira es cada cop mes espesa i la visibilitat no supera els 10 metres, així que descartem la opció de carenar fins al Pic de Mil Menut i ens conformem amb el que tenim.


La baixada divertida amb gruixos de neu primavera per donar i vendre ens permet plantar-nos en el cotxe passades les 3 de la tarda.

Salut i muntanya !!!!!





22 de març 2013

Historias de superación, Alberto Iñurrategi

Conocemos la historia de un referente mundial del alpinismo desde hace 20 años. Un hombre que lo ha visto todo. Una reflexión sobre el éxito, el fracaso y la libertad, de la mano de Alberto Iñurrategi.