Travessa Coll d'ordino - Casamanya - Ref. Coma Obaga - Llorts

El dissabte a les 8 del matí ens trobem a Canillo, Dolors , Didac, Felix, Tor i jo amb la intenció de fer una travessa de dos dies desde el Coll d’Ordino fins a la Vall d’Incles fent el Casamanya i el Pic de l’Estanyó per fer nit al Refugi de Coma de Jan.
Així que pugem amb dos cotxes fins al Pont de la Baladosa, just al final de la carretera d’Incles on deixem un cotxe i així Dolors que ens fa de suport logístic ens porta fins el Coll d’Ordino (1.983m.) on ha de començar la nostre aventura de cap de setmana.
Carregem les motxilles i amb moltes ganes comencem la pujada al Casamanya (2.740m.) en algo menys de 3 hores ens plantem al Cim. Continuem la carena fent el Pic del Mig (2.725m.) i el Pic de Casamanya Nord (2.752m.)
Comença a nevar i la boira fa acte de presència just quan comencem a baixar cap al Coll d’Arenes (2.539m.), aquest punt la cosa es complica i necessitem mes de 2 hores i mitja i tot l'equip que portem a sobre, per poder superar un pas molt exposat i carregat de neu de la cresta de baixada, on el Tor es tanca en banda i ens obliga a improvisar un rescat “perruno” per ajudar-lo a superar aquest tram.

Veient l’estat del temps que no parava de nevar i que la boira era cada cop mes espessa decidim fer un canvi de plans i tirem direcció el Refugi Coma Obaga (2020m.) que segons el GPS el teníem a 2,25 km de nosaltres. El que pensàvem que seria un desens tranquil i suau es converteix en un mal son en el moment de abandonar el camí marcat per fer els 2 km. que ens separaven del refugi, superant forts desnivells pel mig del bosc i amb mes d’un metre de neu verge que no parava de caure.

Amb molt de cansament arribem 10 hores després de la nostra sortida al Refugi Coma Obaga on ens esperava una vetllada genial al costat del foc amb la companyia d’uns bons amics.
Dormim tota la nit com troncs, Tor inclòs que no es va moure ni un moment del costat de la llar de foc des de que vàrem arribar. Amb tota la calma del món ens despertem a les 9 del matí fent el ronso una bona estona dins del sac. Fora no para de nevar, i el vent es moderat així que després de esmorzar un cafetó amb llet amb galetes principe recollim la paradeta, netegem una mica el refu i tirem cap avall, direcció Llorts, que ens plantem en poc mes de una hora mitja. Aquí ens ve a recollir el nostre equip de suport (Dolors) que ens ha de portar a l’altre punta d’Andorra per recollir l’altre cotxe......

Els plans no van sortir segons ho planejat però ha sigut un cap de setmana bestial, carregat d’emocions, amb la satisfacció i la recompensa que et dona l’esforç i la superació, en un entorn preciós i amb una companyia genial.