07 d’octubre 2014

Nord Nord Nord !!!!!

Ahir dia 7 d'octubre sobre les 19 hores del vespres arribava al considerat el punt mes septentrional d'Europa, Cap Nord o Nordkapp en Noruec, ubicat a la illa de Magerøya al nord de Noruega.

No puc dir els kilòmetres exactament que porto, ja miraré de calcular-los, ja que me perdut un parell de vegades i un altre parell a propòsit jijijiji

La d'ahir va ser una jornada realment dura, porto 2 dies amb problemes d'alimentació als GPS i no els puc fer servir. 
Be el Garmin ja va morir el dimarts en el trajecte de Andorra a Paris per culpa de la forta pluja durant tot el dia, així que caput el meu estimat Garmin i sense track al Wikiloc, quina putada !!!!!

Els 2 smartphones que porto amb el tomtom d'Europa es poleixen la bateria en 2 hores si no els alimento, doncs crec que per les vibracions de tantes hores, (Sobretot el dia de Alemania) que a 160 km/m la moto vibra molt mes durant tantes hores per aquelles eternes autopistes s'ha pelat algun cable que alimenta els USB de la moto i fa mal contacte. Avui desmuntaré els plàstics i intentaré buscar el culpable.
Una altre curiositat es que he perdut TOTS els cargols del portàtil, s'han desenroscat tooots, dedueixo també per culpa de les vibracions, i aixó que el portàtil va dins del petate a sobre del seient del paquet ben tou.

El Dilluns 6 d'octubre vaig sortir de Sundsvall, Suècia a les 7:00 del matí a una temperatura de 7 graus positius, cosa que no es normal per aquestes dates segons la gent dallà, hauria de fer molt mes fred, així que quan la gent amb la que he quedat per Couchsurfing em veuen arribar en moto em diuen que soc un Lucky man !!!! and bit crazy,,,,  :-p



Total que Dilluns desprès de 800 km. aprox. durant 12 hores, amb un temperatura que oscil·lava entre els 5,5 - 12 graus positius, arribo a Nordkapp, suposo que el cansament i les ganes d'arribar no em van fer pensar gaire, total, que arribo al poble Honningsvag (l'últim poble al nord) i veig un cartell que posa Nordkapp 36 km. i dic, aquí es on tinc que anar jo, ja feia un parell d'hores que conduïa fosc per unes carreteres arrel de costa impressionants, un túnel de 7 km per sota el mar es el que connecta la illa de  Magerøya amb la península.
Començo a enfilar la carretera direcció Nordkapp, la foscor es total, el vent del àrtic comença a bufar amb tant violència que em vec plegant la moto en direcció contraria al vent sense poder superar els 20 km/h.
En un canvi de rasant apareix del no res la boira mes densa que he vist mai, em donava la sensació que la boira entrava dins del casc i no em deixava respirar, reconec que en aquell moment vaig sentir una mica d'angoixa, tenia la total sensació que em dirigia a la fi del mon.

Arribo al final de la carretera de Nordkapp i em trobo un complex turístic tot tancat, a les fosques, només tinc les llums de la moto i amb la intensa boira gairebé no veig res, el vent continua bufant fortament i cada cop es mes fred, miro el termòmetre de la moto i ja marca 3.5 graus positius. 

Baixo de la moto i trec el mòbil per trucar a Michael, un guia local de Nordkapp que s'ha oferit a allotjar-me a la casa dels guies, però.... putadón !!!! els 2 mòbils estan k.o., sense bateria, em trobo perdut, aqui no viu ningú, tot es molt fosc, no veig absolutament res, el vent bufa i bufa i la boira es cada cop mes densa... No paro la moto per tenir llum, desfaig el petate, trec el portàtil i bingo, aquest si te bateria, connecto el mòbil al portàtil i espero impacient que es carregi una mica per poder trucar a Michael, per fi sona i sento la veu de Michael, joder que content estic, mes igual que em digui que me passat de llarg, ja no ve de una hora mes conduint, només son 30 km. fins a Honningsvag de nou, però trigo mes d'una hora en fer-los per culpa del vent i la boira.  bufff una odisea, quan veig les llums del poble al final de la carretera començo a relaxar-me, paro en la benzinera de l'entrada del poble, paro la moto i me la quedo mirant fins que apareix Michael que em porta a la casa dels guies, buaaaaa ara si he arribat.

Crec que aquesta nit passada ha sigut una de les nits mes màgiques que he viscut. El índex per veure Northern Lights (aurores boreals) es de 3 sobre 9, desprès de sopar amb Michael, ell prepara una truita amb carn de ren (Reno) jo trec de la moto els 3 últims breaks de vi que em queden , petem la xerrada i sortim fora a fer un piti, de la casa surt una altre guia, Verònica, es alemanya però viu a suècia i treballa la temporada aquí, es una gran fotògrafa i una especialista en les Northern Lights. Quan li dic a Verònica que mai he vista una aurora boreal en directe em diu que potser estic de sort, i efectivament, el cel ens regala un espectacle únic, grans formes i dibuixos en el firmament d'un color verdós metàl·lic que es desplaçant lentament però constant, altre cop em sento un lucky man !!!!!
L'index de previsió no era massa alt, peró encara així he tingut molta sort, Verònica i Michael em feliciten i jo no puc de deixar de mirar el cel.


Agafem del carrer uns coixins d'uns sofàs que han llençat, ens estirem a terra, la temperatura no deu superar el 0 graus, i ens estem fins passades les 12 la nit, prenent cerveses, xerrant, rient i explicant histories.

Em sento feliç, volia fer alguna foto, peró ni tan sols la càmera li queda bateria, Verònica me les passarà per mail, no m'aguessin sortit millor a mi segur. Son de postal. Així que em dedico a saborejar cada instant i viure el moment.

Tan punt entrem a casa, truca'n a la porta, es la jefa de Michael i propietària de la casa on haig de pasar la nit, ens presenten i ens conviden a casa d'una altre amiga de la jefa, que es veu que es algú important del poble, alcalde o similar, la casa d'aquesta dona es impressionant, sembla un museu, el seu avi era mariner i te tot ple de objectes de època i coses extravagants de xina i dels viatges del sue avi mariner, es una canya...

Quan s'assabenta la dona de on soc i de on vinc diu: això s'ha de celebrar i treu una ampolla de rioja Reserva !!!!! marques de arienzo crec que era.... aquí pot valdre aquesta ampolla mes de 200€, un paquet de tabac de liar costa 35€ al canvi.

En fi, que ens donen les 4 del matí, escoltant musica, xerrant (el que em permet el meu anglès...) i bevent vi, que després del Rioja va caure un altre de blanc jijijijij

Encara que porto 3 nits seguides dormint sota sostre a casa de surfers, avui ha sigut amb diferencia la millor nit que he dormit, silenci total, una habitació sencera per mi, un llit enorme !!!!!!! i la tranquil·litat que el dia següent no haig de matinar ni agafar la moto. Serà el meu primer dia Km. 0 després de 7 dies seguits conduint.

La meitat del meu viatge, del meu objectiu de la meva il·lusió s'ha complert, demà començo la tornada, ja m'han advertit diferents persones que vagi en compte, que la diferencia de temperatura amb l'interior pot arribar a ser de 15 o 20 graus menys, ja que Nordkapp està termoregulat per la corrent del golf i per la tundra del interior el clima es molt mes fred.
Pero... jo soc a lucky man !!!!!!

Fins aviat,
Bye nå

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada